Grau i valor numèric
Abans d'operar cal ordenar el polinomi i reconèixer-ne el grau, el coeficient principal i el terme independent. El valor numèric P(a) es calcula substituint x amb parèntesis quan a és negatiu.
Els polinomis són el llenguatge de l'àlgebra de l'ESO: s'hi sumen, multipliquen i divideixen expressions com si fossin nombres, i la factorització prepara el terreny per a les equacions i les fraccions algebraiques. Aquest generador gratuït de fitxes de polinomis crea fitxes A4 amb el vocabulari i el valor numèric, les operacions, la divisió llarga, la regla de Ruffini, el teorema del residu, les identitats notables en tots dos sentits i la factorització, de 2n a 4t d'ESO, amb el solucionari desenvolupat.
Fitxa de l’alumne
Solucionari Abans d'operar cal ordenar el polinomi i reconèixer-ne el grau, el coeficient principal i el terme independent. El valor numèric P(a) es calcula substituint x amb parèntesis quan a és negatiu.
Es col·loquen els termes del mateix grau en columna; per restar se suma l'oposat. Per multiplicar, cada terme pel polinomi i després es redueix, o en columna com amb els nombres.
Es divideix el primer terme, es multiplica pel divisor, es resta i es repeteix fins que el residu té menys grau que el divisor. El solucionari mostra tota la caixa de la divisió.
Per dividir entre x − a n'hi ha prou amb els coeficients: la regla de Ruffini dona el quocient i el residu, que coincideix amb P(a).
(a + b)² = a² + 2ab + b², (a − b)² = a² − 2ab + b² i (a + b)(a − b) = a² − b², per desenvolupar i, sobretot, per reconèixer-les en un polinomi.
Primer factor comú, després identitats notables i, si cal, Ruffini amb els divisors del terme independent fins que tots els factors són de primer grau.